L’obra d’Ausiàs
March tracta, sobretot, els temes de l’amor i la mort, fent reflexions
filosoficomorals al voltant d’aquests temes. Encara que s’emmarca dins la
lírica trobadoresca, és un poeta singular i innovador.
 |
| Amor i mort van de la mà a les poesies de March. |
Per la forma,
fa servir el senyal poètic i les composicions formades per estrofes o cobles de
huit versos decasíl·labs (amb censura després de la quarta síl·laba), més una
tornada de quatre. En els seus versos abandona definitivament l’occità com a
llengua poètica i escriu en valencià.
Pel que fa al
contingut, els versos de March no busquen l’expressió elegant ni l’harmonia, i
resulten durs, perquè li preocupa més poder-hi comunicar el resultat de les
seves meditacions: descriu el seu "jo" a través de la seua poesia,
analitza amb sinceritat els seus propis sentiments, i per poder expressar
aquests, recorre a recursos estilístics molt personals (llenguatge i anàlisis
pròpies de l’escolàstica,
comparacions i metàfores sobre els metges i les malalties, el mar tempestuós,
l’experiència militar –es mostra orgullós de pertànyer al noble estament de la
cavalleria- , imprecacions i interrogacions, antítesis i paradoxes,...). Es considera
“mestre d’amor” (al que més l’influeix aquest sentiment, el que més ama, i el
que més pateix a causa d’ell).
La dona idealitzada i perfecta és superada a la seua
poesia per una dona amb qualitats i defectes, un ésser real, que atrau al poeta
no per la seua bellesa física o per la seua posició social, sinó per
l’enteniment i el seu interior.
 |
| Model de dona perfecta a l'edat mitjana |
________________________
Autor: Isabel Blasco.
Autor: Isabel Blasco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada