Hola a tots.

Hui naix aquest bloc. 

Ací es plasmarà tot el nostre treball de classe. 

Esperem que siga una bona ferramenta per aprendre. I esperem també fer-ho molt bé. 

L'equip de MAIO.

Ausiàs March. Introducció.

La poesia trobadoresca fou la base de la poesia culta fins Ausiàs March. Era una poesia conservadora i classista, ja que es conreava a les corts.

Però, poc a poc, els autors valencians van "desprovençalitzant-se" i deixen d'utilitzar l'occità a les seues obres. Ausiàs March va ser l'enllaç entre la poesia trobadoresca i la poesia culta valenciana del segle XVI. Va combinar característiques trobadoresques amb les seues pròpies personals. El resultat? Una sèrie de poemes innovadors que han servit de model per a molts poetes posteriors.

Per això, durant una sèrie de entrades, anem a parlar d´ell, de la seva vida i de la seva obra, no abans sense endinsar-nos, com una mena d'introducció, en la València del segle XV i en el seu context històric. 

Esperem que us agrade i us sigue de profit.



L'equip de MAIO.

La Corona D'Aragó.

La Corona d'Aragó, durant l'Edat Mitjana, es va dedicar a anar fent gran el seu territori.

Jaume I el Conqueridor va estrenar-se conquerint Mallorca.

Jaume I...



...va conquerir Mallorca



















El va seguir Pere III amb la conquesta de Sicília.

Pere III...




...va conquerir Sicília

Jaume II conquerí l'Estat vassall d'Atenas-Neopatria.

...va conquerir Atenas i Neopatria

Jaume II

Ferran d'Antequera

Durant el segle XV va estar regida per Ferran d'Antequera i, posteriorment, Alfons V El Magnànim, que va dedicar tot el seu esforç a l'ampliació de l'imperi per la Mediterrània, conquerint Nàpols.

Alfon el Magnànim...

...va conquerir Nàpols

L'expansió va afavorir a la burgesia catalana, que va arribar a entaular una dura competència amb les repúbliques mercantils italianes: Venècia, Gènova i Pisa.

Corona d'Aragó.

___________________

Autor:  Alejandro Michavila


Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3

SOCIETAT EDAT MITJANA.

Els diferents estaments socials que conviuen durant aquesta època són aquestos.



Noblesa

Noblesa: la base de la seua riquesa era el domini dels llauradors i la propietat feudal. Es va introduir en la diplomàcia i l'exèrcit. S'interessen per la cultura i tenen molta vida social.

Clergat:  encara que tenien molt poder, es va veure molt afectat per les lluites religioses.



Clergat

Burgesia: dotada d'un esperit individualista, el seu sistema econòmic influirà decisivament en els negocis, en la vida de la ciutat i en l´economia de l'estat.



Estaments inferiors: els més nombrosos son els camperols, que vivien de forma precària, obligats a pagar la renta de les terres que treballaven amb diners.



Burgesia



Estaments inferiors

            

____________________

Autor: Alejandro Michavila.

Fonts:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3#Estaments_socials_i_poder

Corrents culturals: Humanisme i Renaixement.

El Renaixement va ser una corrent artística i cultural donada per l'Humanisme, que es desenvolupà a Europa des del segle XVI.

L'Humanisme va ser un corrent que promovia la tornada a la cultura grecollatina per tal d'assolir i restaurar els valors humans. És un corrent antropocentrista, que va deixar de costat la visió teocentrista que es tenia a aquella època. 

Alguns humanistes importants van ser: 

Joan Lluís Vives (València, 1492-1540)

F. Petrarca (Itàlia, 1304-1374)

Dante Alighieri (Itàlia, 1265-1321)

Miquel Àngel (Michelangelo Buonarroti), artista italià, és el màxim  representant del Renaixement. Va esculpir famoses obres, com el David o la Pietà, i va fer edificacions tant importants com la Capella Sixtina.

La Pietà (Basílica de Sant Pere)

Miquel Àngel

David

Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà.

Cúpula de Sant Pere, Vaticà.

Entre els humanistes espanyols, podem recalcar Antonio de Nebrija (Sevilla, 1444) que va escriure la primera Gramàtica de la Llengua Espanyola.

 

Aquesta època constitueix el Segle d'Or de la Literatura Espanyola.

_____________

Autor: Marta Iglesia.

Fonts:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixement

http://ca.wikipedia.org/wiki/Humanistahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Michelangelo_Buonarroti
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Petrarca

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dante_Alighieri

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llu%C3%ADs_Vives_i_March
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_de_Nebrija

Ausiàs March. Biografia.

No se sap la data exacta del seu naixement, però sí que va nàixer al voltant del 1400, i que va morir el 1459. Tampoc coneixem el seu lloc de naixença: es dubta entre València, Gandia o Beniarjó.

Litografia d'Ausiàs Mach

Fill de Pere March i Elionor de Ripoll, va tindre una germana sordmuda anomenada Peirona, a la que va administrar els béns. La seua família era noble, formada per poetes i cavallers (com son pare, el seu oncle, i el seu avi).

Son pare, Pere March va participar en molts combats i batalles defensant la Corona d'Aragó. Va tindre, també, tres fills d'un matrimoni anterior i alguns néts, però li va deixar tota l'herència a Ausiàs. Quan va morir, Ausiàs tenia entre tretze i setze anys. 

Territoris de la Corona d'Aragó

 Ferran d'Antequera, pare del rei Alfons el Magnànim, el va nombrar el seu vassall, i quan va tindre vint anys el nombrà cavaller. Ausiàs va participar en campanyes militars d'Alfons el Magnànim per la Mediterrània, i aquest el va recompensar, quan es va retirar, atorgant-li privilegis, nombrant-li Falconer Reial  i concedint-li l'Alta Justícia (poder màxim sobre les seues propietats que el capacitava per, des de fer pleits, fins a penjar a la gent en les forques).

Escena de Falconeria

 Quan tenia vint-i-nou anys, va morir sa mare. Ausiàs abandonà la Falconeria Reial i es dedicà solament a augmentar el seus béns. Exportava la canya de sucre que cultivava a les seues terres de Beniarjó.

Als 40 anys, es va casar amb Isabel Martorell, (germana de Joanot Martorell, l'autor de Tirant lo Blanch). És en aquest moment quan comença a escriure poemes. Als quatre o cinc anys de matrimoni, Isabel va morir.

Anys més tard, va casar-se amb Joana Escorna, i als onze anys de matrimoni, aquesta també morí, sense deixar-li, com Isabel Martorell, descendència. 

Després de la defunció de Joana, Ausiàs va caure malalt dues vegades, escrivint un testament en cada ocasió. Gràcies a aquestos documents, sabem que tenia cinc fills bastards. Eren acceptats per Ausiàs i vivien a sa casa. Va deixar herència per als cinc fills i les seues respectives mares, encara que la major part li la va atorgar a un nebot de la seua segona esposa.

Quan va morir, als cinquanta-nou anys, va ser soterrat a la Catedral de València.

Làpida d'Ausiàs March a la Catedral de València

La seua producció poètica és la més nombrosa de tots els nostres poetes medievals i del Renaixement: vora 130 composicions, que fan aproximadament 10.000 versos.

I això és tot per hui. Si preferiu els còmics, podeu fer una ullada a això. 

Esperem que us haja agradat i servit. 

______________________

Autor: Óscar Muñoz.

Fonts:


Apunts acadèmics (curs 2009-2010, professora: PMM).

Llibre de text (Paraules i lletres - 1r curs de Batxillerat - Valencià: llengua i literatura - Ed. Marfil - ISBN: 978-84-268-1542-5), pg.26.

OBRA. Característiques generals.

L’obra d’Ausiàs March tracta, sobretot, els temes de l’amor i la mort, fent reflexions filosoficomorals al voltant d’aquests temes. Encara que s’emmarca dins la lírica trobadoresca, és un poeta singular i innovador.

Amor i mort van de la mà a les poesies de March.

Per la forma, fa servir el senyal poètic i les composicions formades per estrofes o cobles de huit versos decasíl·labs (amb censura després de la quarta síl·laba), més una tornada de quatre. En els seus versos abandona definitivament l’occità com a llengua poètica i escriu en valencià.

Pel que fa al contingut, els versos de March no busquen l’expressió elegant ni l’harmonia, i resulten durs, perquè li preocupa més poder-hi comunicar el resultat de les seves meditacions: descriu el seu "jo" a través de la seua poesia, analitza amb sinceritat els seus propis sentiments, i per poder expressar aquests, recorre a recursos estilístics molt personals (llenguatge i anàlisis pròpies de l’escolàstica, comparacions i metàfores sobre els metges i les malalties, el mar tempestuós, l’experiència militar –es mostra orgullós de pertànyer al noble estament de la cavalleria- , imprecacions i interrogacions, antítesis i paradoxes,...). Es considera “mestre d’amor” (al que més l’influeix aquest sentiment, el que més ama, i el que més pateix a causa d’ell).

La dona idealitzada i perfecta és superada a la seua poesia per una dona amb qualitats i defectes, un ésser real, que atrau al poeta no per la seua bellesa física o per la seua posició social, sinó per l’enteniment i el seu interior.  

Model de dona perfecta a l'edat mitjana

________________________


Autor: Isabel Blasco.

Fonts: 

Apunts acadèmics (curs 2009-2010, professora: PMM).

Llibre de text (Paraules i lletres - 1r curs de Batxillerat - Valencià: llengua i literatura - Ed. Marfil - ISBN: 978-84-268-1542-5), pg. 27.