La poesia trobadoresca fou la base de la poesia culta fins Ausiàs March. Era una poesia conservadora i classista, ja que es conreava a les corts.
Però, poc a poc, els autors valencians van "desprovençalitzant-se" i deixen d'utilitzar l'occità a les seues obres. Ausiàs March va ser l'enllaç entre la poesia trobadoresca i la poesia culta valenciana del segle XVI. Va combinar característiques trobadoresques amb les seues pròpies personals. El resultat? Una sèrie de poemes innovadors que han servit de model per a molts poetes posteriors.
Per això, durant una sèrie de entrades, anem a parlar d´ell, de la seva vida i de la seva obra, no abans sense endinsar-nos, com una mena d'introducció, en la València del segle XV i en el seu context històric.
La Corona d'Aragó, durant l'Edat Mitjana, es va dedicar a anar fent gran el seu territori.
Jaume I el Conqueridor va estrenar-se conquerint Mallorca.
Jaume I...
...va conquerir Mallorca
El va seguir Pere III amb la conquesta de Sicília.
Pere III...
...va conquerir Sicília
Jaume II conquerí l'Estat vassall d'Atenas-Neopatria.
...va conquerir Atenas i Neopatria
Jaume II
Ferran d'Antequera
Durant el segle XV va estar regida per Ferran d'Antequera i, posteriorment, Alfons V El Magnànim, que va dedicar tot el seu esforç a l'ampliació de l'imperi per la Mediterrània, conquerint Nàpols.
Alfon el Magnànim...
...va conquerir Nàpols
L'expansió va afavorir a la burgesia catalana, que va arribar a entaular una dura competència amb les repúbliques mercantils italianes: Venècia, Gènova i Pisa.
Els diferents estaments socials que conviuen durant aquesta època són aquestos.
Noblesa
Noblesa: la base de la seua riquesa era el domini dels llauradors i la propietat feudal. Es va introduir en la diplomàcia i l'exèrcit. S'interessen per la cultura i tenen molta vida social.
Clergat: encara que tenien molt poder, es va veure molt afectat per les lluites religioses.
Clergat
Burgesia: dotada d'un esperit individualista, el seu sistema econòmic influirà decisivament en els negocis, en la vida de la ciutat i en l´economia de l'estat.
Estaments inferiors: els més nombrosos son els camperols, que vivien de forma precària, obligats a pagar la renta de les terres que treballaven amb diners.
El Renaixement va ser una corrent artística i cultural donada per l'Humanisme, que es desenvolupà a Europa des del segle XVI.
L'Humanisme va ser un corrent que promovia la tornada a la cultura grecollatina per tal d'assolir i restaurar els valors humans. És un corrent antropocentrista, que va deixar de costat la visió teocentrista que es tenia a aquella època.
Miquel Àngel (Michelangelo Buonarroti), artista italià, és el màxim
representant del Renaixement. Va esculpir famoses obres, com el David o
la Pietà, i va fer edificacions tant importants com la Capella Sixtina.
La Pietà (Basílica de Sant Pere)
Miquel Àngel
David
Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà.
Cúpula de Sant Pere, Vaticà.
Entre
els humanistes espanyols, podem recalcar Antonio de Nebrija (Sevilla,
1444) que va escriure la primera Gramàtica de la Llengua Espanyola.
Aquesta època constitueix el Segle d'Or de la Literatura Espanyola.
No se sap la data exacta del seu naixement, però sí que va nàixer al voltant del 1400, i que va morir el 1459. Tampoc coneixem el seu lloc de naixença: es dubta entre València, Gandia o Beniarjó.
Litografia d'Ausiàs Mach
Fill de Pere March i Elionor de Ripoll, va tindre una germana sordmuda anomenada Peirona, a la que va administrar els béns. La seua família era noble, formada per poetes i cavallers (com son pare, el seu oncle, i el seu avi).
Son pare, Pere March va participar en molts combats i batalles defensant la Corona d'Aragó. Va tindre, també, tres fills d'un matrimoni anterior i alguns néts, però li va deixar tota l'herència a Ausiàs. Quan va morir, Ausiàs tenia entre tretze i setze anys.
Territoris de la Corona d'Aragó
Ferran d'Antequera, pare del rei Alfons el Magnànim, el va nombrar el seu vassall, i quan va tindre vint anys el nombrà cavaller. Ausiàs va participar en campanyes militars d'Alfons el Magnànim per la Mediterrània, i aquest el va recompensar, quan es va retirar, atorgant-li privilegis, nombrant-li Falconer Reial i concedint-li l'Alta Justícia(poder màxim sobre les seues propietats que el capacitava per, des de fer pleits, fins a penjar a la gent en les forques).
Escena de Falconeria
Quan tenia vint-i-nou anys, va morir sa mare. Ausiàs abandonà la Falconeria Reial i es dedicà solament a augmentar el seus béns. Exportava la canya de sucre que cultivava a les seues terres de Beniarjó.
Als 40 anys, es va casar amb Isabel Martorell, (germana de Joanot Martorell, l'autor de Tirant lo Blanch). És en aquest moment quan comença a escriure poemes. Als quatre o cinc anys de matrimoni, Isabel va morir.
Anys més tard, va casar-se amb Joana Escorna, i als onze anys de matrimoni, aquesta també morí, sense deixar-li, com Isabel Martorell, descendència.
Després de la defunció de Joana, Ausiàs va caure malalt dues vegades, escrivint un testament en cada ocasió. Gràcies a aquestos documents, sabem que tenia cinc fills bastards. Eren acceptats per Ausiàs i vivien a sa casa. Va deixar herència per als cinc fills i les seues respectives mares, encara que la major part li la va atorgar a un nebot de la seua segona esposa.
Quan va morir, als cinquanta-nou anys, va ser soterrat a la Catedral de València.
Làpida d'Ausiàs March a la Catedral de València
La seua producció poètica és la més nombrosa de tots els nostres poetes medievals i del Renaixement: vora 130 composicions, que fan aproximadament 10.000 versos.
I això és tot per hui. Si preferiu els còmics, podeu fer una ullada a això.
L’obra d’Ausiàs
March tracta, sobretot, els temes de l’amor i la mort, fent reflexions
filosoficomorals al voltant d’aquests temes. Encara que s’emmarca dins la
lírica trobadoresca, és un poeta singular i innovador.
Amor i mort van de la mà a les poesies de March.
Per la forma,
fa servir el senyal poètic i les composicions formades per estrofes o cobles de
huit versos decasíl·labs (amb censura després de la quarta síl·laba), més una
tornada de quatre. En els seus versos abandona definitivament l’occità com a
llengua poètica i escriu en valencià.
Pel que fa al
contingut, els versos de Marchno busquen l’expressió elegant ni l’harmonia, i
resulten durs, perquè li preocupa més poder-hi comunicar el resultat de les
seves meditacions: descriu el seu "jo" a través de la seua poesia,
analitza amb sinceritat els seus propis sentiments, i per poder expressar
aquests, recorre a recursos estilístics molt personals (llenguatge i anàlisis
pròpies de l’escolàstica,
comparacions i metàfores sobre els metges i les malalties, el mar tempestuós,
l’experiència militar –es mostra orgullós de pertànyer al noble estament de la
cavalleria- , imprecacions i interrogacions, antítesis i paradoxes,...). Es considera
“mestre d’amor” (al que més l’influeix aquest sentiment, el que més ama, i el
que més pateix a causa d’ell).
La dona idealitzada i perfecta és superada a la seua
poesia per una dona amb qualitats i defectes, un ésser real, que atrau al poeta
no per la seua bellesa física o per la seua posició social, sinó per
l’enteniment i el seu interior.
L'obra d'Ausiàs va estar influenciada per distints corrents literaris i filosòfics. Entre ells, podem citar:
Ramon Llull
Trobador
POESIA
TROBADORESCA. La mètrica i la rima emprades per March son molt similars a
les dels cortesans de l’edat mitjana.
RAMON LLULL. Al poema Veles
e vents es poden extraure idees calcades a algunes de les exposades al
llibre de Llull “Doctrina pueril” (que tracta de com educar els fills).
ARISTÒTIL. Està
d’acord amb aquest filòsof grec en la idea de que les persones triomfen
per dues coses: les riqueses materials i la bondat.
Aristòtil
St. Tomàs d'Aquino
ST. TOMÀS D’AQUINO.
Combrega amb ell en la preocupació ètica del bé i del mal, i amb la
pregunta de “¿què passarà amb l’ànima quan l'home es móra?”.
Segons Ausiàs March, tot home cerca el plaer en el bé, però existeixen plaers falsos. Són falsos tots aquells que es fomenten en il·lusions vanes i els que depenen de la voluntat dels altres. Sols en la part immortal de l'home (l'ànima) trobarem el bé i el plaer veritable.
Aquesta teoria
l’aplica a l’amor, diferenciant-hi tres tipus d’aquest sentiment:
1.AMOR PUR.
Es basa en la contemplació d’allò estimat i és l’únic que pot donar als amants
un goig durador.
AMOR CARNAL. És un amor sensual. És
efímer, i, un cop satisfet el plaer de la carn, deixa un buit que fa dolor.
AMOR MIXT. Amor específicament humà
compost per esperit i carn: la procreació és el principal fi d’aquest plaer.
L'autor enyora el passat feliç i rebutja el present, que és dolorós. Per a ell, la mort és l'alliberament, tant de turment amorós com del desencís de viure.
Es diferencien, segons el senyal que utilitza, cinc blocs.
·Plena de seny. El formen dinou poemes que formen com
una mena de diàleg entre l’autor i la dama on el poeta li proposa una relació
madura, tant física com intel·lectual. La dama segueix amb el seu caràcter
passiu, i no li respon. El poeta se sent fracassat i presenta una actitud
negativa, però segueix lluitant, i el que escriu per resoldre els problemes que
el turmenten és esdevingut el començament del nou cicle.
·Lliri entre cards.Trenta-cinc poemesdedicats a una dama,
de qui sabem que es deia Teresa, que era casada, d’alt llinatge, i que li
agradava conversar amb el poeta. En aquest recull, el poeta s’allunya dels
aspectes físics de la dóna i considera l’amor com una absoluta contemplació.
Davant la resposta negativa de la dama, March pren una actitud violenta i fins
i tot se sent culpable perquè la dama s’ha decantat per amar a l’home pec (que
vol amor carnal). Tot açò l’emporta a una obsessió per la mort que esdevé un
tema constant en aquest recull.
·Amor, amor. Format per dotze poemes on es
personifica l’amor. March, desenganyat i vell reconeix que l’amor pur no és suficient
per assolir el plaer complet. Un dels temes més freqüents és l’enyorança
d’èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament.
·Mon darrer bé.Dos poesies adreçades a una sola dama de
la qual s’enamora quan ja era vell. Aquest nou amor li fa oblidar els mals
passats.
·Oh, foll
amor. El formen un conjunt de deu poemes on el poeta se sent pecador i avergonyit per
haver-hi caigut en l’amor carnal i demana el perdó de Déu.
Rep aquest nom un únic poema adreçat a Déu, format per 224 versos sense
rima, escrit en segona persona.
El poeta es mostra preocupat per
aconseguir el camí de Deu, té por de ser condemnat per haver caigut en el
foll amor (amor carnal), de la qual cosa es penedeix, i fins i tot demana
a Deu que li llevi la vida per no pecar més.